Llibertat d'informació VS protecció de dades personals

Normativa aplicable

Les úniques referències normatives relatives a la llibertat d'informació es troben a l'article 20 de la CE, sobre els drets de llibertat d'expressió i d'informació, i a l'article 85 del Reglament (UE) 2016/679, a part de l'article 7 de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, que la limita atenent el dret a la intimitat.

El Reglament (UE) 2016/679 (d'ara endavant GDPR), a l'article 85 i el Reglament (UE) 2016/679 (d'ara endavant GDPR), a l'article 85 i al considerant 153, deixa en mans dels Estats membres de la UE la tasca d'establir els límits entre el dret a la protecció de dades personals i les llibertats d'expressió i d'informació, obligant-los a conciliar per llei l'equilibri entre tots dos.

Per tant, seria fonamental que, sobre la base de l'exposat, les autoritats de cada Estat implementin aquesta obligació en el dret nacional per protegir les fonts periodístiques de manera que no s'utilitzi la protecció de dades com a argument per forçar els periodistes a no realitzar les seves comeses sota la llibertat dexpressió i informació i protecció de les Fonts.

No obstant això, l'ordenament jurídic espanyol, en aquest cas la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (d'ara endavant LOPDGDD), només esmenta la llibertat d'expressió a l'article 85 establint que tots tenen dret a la llibertat d'expressió a Internet, però sense indicar mesures per conciliar-ho amb el dret a la protecció de dades personals. Per tant, seran les autoritats de control i/o els tribunals els qui en cada cas concret determinin els criteris per a la conciliació entre els drets esmentats.

Les úniques referències de la LOPDGDD que impliquin alguna previsió que involucri ambdós drets són els articles 85, 86, 93, 94 i 95, relatius al dret de rectificació, al dret de supressió o oblit i al dret de portabilitat de dades. Més encara, aquest article 85 remet a la Llei Orgànica 2/1984, la qual estableix un període de 7 dies per exercir el dret de rectificació, innecessari, ja que l'exercici del dret de rectificació previst a l'article 16 del GDPR i al article 14 de la LOPDGDD procediria en tots els casos en què la rectificació de la Llei Orgànica 2/1984 fos possible, sense la limitació temporal que aquesta estableix.

Per tant, en no estar regulada fins i tot aquesta conciliació entre ambdós drets en el nostre ordenament jurídic, haurem d'acudir a la Jurisprudència, en concret a la del Tribunal Europeu de Drets Humans, que ja va establir el 2019 uns criteris que cal tenir en compte per equilibrar-los quan entren en conflicte:

• La persona o persones involucrades en la informació: si es tracta de persones actuant en un context públic com a polítics o figures públiques o no.
• L'interès públic de la informació: s'ha de valorar en cada cas concret si els fets objecte de la informació poden contribuir al debat en una societat democràtica i són d'interès públic o tot i que són relatius a una figura pública són part de la seva vida privada. Tot i així, ha estat admès que en algunes circumstàncies que el dret a ser informat es podrà estendre a aspectes de la vida privada de les figures públiques.
• La veracitat de la informació: no cal que la informació sigui absolutament veraç, sinó que se'n pugui verificar el contingut i que l'autor hagi estat prou diligent per comprovar la realitat del contingut.
• El contingut, la manera com s'obté la informació i la forma i les conseqüències de la difusió.
• La conducta de l'afectat abans de la publicació: si l'afectat va fer públics els fets no es pot queixar.
• La possibilitat que el responsable del tractament adopti mesures que permetin mitigar labast de la ingerència en el dret a la intimitat.

A Espanya, el Tribunal Constitucional, en relació concretament amb el dret a la informació, ha dit que preval sobre els drets de l'art. 18.1 de la CE (honor, intimitat personal i familiar i la pròpia imatge), sempre que es compleixin dos requisits essencials:

• Que la informació sigui veraç.
• Que tingui rellevància pública, és a dir, que aporti informació transcendent a la discussió democràtica i social.

Tractament de dades personals amb finalitats periodístiques

La legitimació per al tractament de dades personals en l'àmbit periodístic de persones que formin part de la informació divulgada (notícia) per ser de rellevància pública, per la seva notorietat pública o per circumstàncies sobrevingudes en fets d'interès públic dels que en són protagonistes, serà la necessitat de complir una missió realitzada en interès públic. (art. 6.1.e GDPR).

Quan es tractin categories especials de dades (art. 9 GDPR) amb fins de divulgació d'informació (notícies), es podrà basar en alguna de les excepcions següents:

• l'interessat hagi fet manifestament públiques les seves dades (art. 9.2.e GDPR)
• el tractament sigui necessari per raons d'un interès públic essencial, sobre la base d'alguna Llei (art 20.1.d CE), i sigui proporcional a l'objectiu perseguit, respectant essencialment el dret a la protecció de dades i establint mesures adequades i específiques per protegir els interessos i els drets fonamentals de l'interessat (art. 9.2.g GDPR).

Quan es tractin dades relatives a condemnes i infraccions penals (arts. 10 GDPR i 10.1 LOPDGDD), només es pot dur a terme sota la supervisió de les autoritats públiques o quan ho autoritzi una llei (art. 20.1.d CE); llavors caldria informar també a la legitimació que, quan es tractin aquests tipus de dades, serà autoritzat també per una llei.

Les dades personals poden ésser obtingudes directament de l'interessat oa través de la investigació i els recursos periodístics a disposició del mitjà de comunicació en qüestió (Responsable del tractament).

En els casos que les dades no s'hagin obtingut de l'interessat, per donar compliment al deure informació de l'art. 14 GDPR i conforme al seu apartat 5.b), quan sigui impossible o requereixi un esforç desproporcionat informar del tractament, s'adoptaran mesures adequades per protegir els seus drets, llibertats i interessos legítims, fins i tot fent publica la informació, per exemple, a través de la política de privadesa de la web del Responsable.

En aquest cas, les dades personals es tractaran de forma indefinida en el temps.